Quan parlem dels gegants del poble ens ve al cap la imatge d’aquelles figures tan altes i grans que surten a les festes de molts pobles, però en algun moment t’has posat a pensar quina història tenen cadascun? Bé, doncs ara ho sabràs.
Aquesta és la història de dos gegants de Sant Cebrià, en Josep Antoni Mata Copons i la senyora Marianna de Copons.
Començarem parlant sobre la història d’en Josep Mata, qui va ser un gran Compte de la Torre de la Mata i Senyor de la casa del Terçó, o de les Quatre Torres.
(Can Mates actualment)
Tot i que avui en dia la coneixem com la masia de Can Mates, aquest lloc va començar sent un castell, que el que volia era donar fortalesa i importància al poble, també el principal material del qual estava feta era de cartró i pedres.
Està situada al costat nord de la riera de Mates.
Seguint amb la història d’en Josep Mata, ell, qui era fill d’en Joan Baptista de Mata i Soler i Caterina de Copons i d’Armengol. Josep, cap a l’any 1713 va tenir una notable intervenció durant el setge Franco-castellà que durà des de 1713 fins al darrer any, 1724. On va ser ferit dos cops com a capità de la 5a companyia del 6è batallo.
Una mica més endavant durant la batalla de l’11 de setembre, ell lluità en el contraatac de conseller, en Cap Rafael Casanova i Comes seguint el Penó de Santa Eulàlia, situat al capdamunt del terraplè de la muralla entre Junqueres i el Portal Nou, en aquesta mateixa batalla li van ser confiscats tots els seus béns per Felip de Borbó. Fins que uns anys després morí l'any 1728 a Alella.
La història de Marianna de Copons no es queda gens enrere a la d’en Josep.
Les guerres normalment es guanyen al camp de batalla, però a la rereguarda, on es prenen les decisions, també s’hi juga una part important de la partida. Saber que farà l’enemic o disposar d’informació de primera mà sobre la seva situació pot ser fonamental per decantar un conflicte a favor d’un bàndol o d’un altre. És aquí on entren en joc els espies i l’envien als seus comandants. I Marianna de Copons va ser un d’ells.
Marianna era una dama aristocràtica, cunyada del compte de Torre de Mata. Vivia a Alella passant per una persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita i que havia encaterinat el coronel Le Querchois.
Vivia a la casa de camp Les Quatre Torres (o la casa del Terçó) amb el seu cunyat Josep Antoni.
El gener de 1714, una informació secreta que va obtenir Marianna d’un coronel francès del bàndol borbònic, va permetre canviar els plans de desembarcament del Regiment de Fusellers Voluntaris i evitar que caiguessin en un parany per part de les tropes valones a Mataró.
Gràcies a passar ràpidament tota la informació a Salvador Lleonart i ell als militars a Barcelona, ella salvà 300 homes d’una mort segura.
Ella posava la seva vida en perill per defensar les llibertats i Constitucions de Catalunya.
Fins fa ben poc tot el que sabíem d’ella ens havia arribat per mà del seu contemporani Francesc Castellví. A les seves narracions històriques des de l’any 1700 al 1725, el cronista explica qui i com era la nostra Marianna: “Doña Mariana de Copons i d’Armengol, de la família de Copons del Llor, última d’aquesta línea, dama d’afable moda i vivesa.”
Era filla petita de Ramon Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa Armengol. Tenia un germà i una germana.
La Marianna treballava pels serveis secrets catalans i mitjançant els seus encants seduïa o es deixava seduir, pels oficials de cavalleria francesos d’alta graduació que voltaven per la comarca.
Fins que un dia, acabà morint voltada de filipistes.
T'animes a respondre unes preguntes? Kahoot
Font d’informació: CESC
