Punt Jove Sant Cebrià de Vallalta

dimecres, 4 de maig del 2022

SERVEI COMUNITARI "ELS MISTERIS DE SANT CEBRIÀ": ELS GEGANTS DE SANT CEBRIÀ I LA SEVA HISTÒRIA

Quan parlem dels gegants del poble ens ve al cap la imatge d’aquelles figures tan altes i grans que surten a les festes de molts pobles, però en algun moment t’has posat a pensar quina història tenen cadascun? Bé, doncs ara ho sabràs.

Aquesta és la història de dos gegants de Sant Cebrià, en Josep Antoni Mata Copons i la senyora Marianna de Copons.


Començarem parlant sobre la història d’en Josep Mata, qui va ser un gran Compte de la Torre de la Mata i Senyor de la casa del Terçó, o de les Quatre Torres.


(Can Mates actualment)

Tot i que avui en dia la coneixem com la masia de Can Mates, aquest lloc va començar sent un castell, que el que volia era donar fortalesa i importància al poble, també el principal material del qual estava feta era de cartró i pedres.

Està situada al costat nord de la riera de Mates.


Seguint amb la història d’en Josep Mata, ell, qui era fill d’en Joan Baptista de Mata i Soler i Caterina de Copons i d’Armengol. Josep, cap a l’any 1713 va tenir una notable intervenció durant el setge Franco-castellà que durà des de 1713 fins al darrer any, 1724. On va ser ferit dos cops com a capità de la 5a companyia del 6è batallo. 

Una mica més endavant durant la batalla de l’11 de setembre, ell lluità en el contraatac de conseller, en Cap Rafael Casanova i Comes seguint el Penó de Santa Eulàlia, situat al capdamunt del terraplè de la muralla entre Junqueres i el Portal Nou, en aquesta mateixa batalla li van ser confiscats tots els seus béns per Felip de Borbó. Fins que uns anys després morí l'any 1728 a Alella.




La història de Marianna de Copons no es queda gens enrere a la d’en Josep.

Les guerres normalment es guanyen al camp de batalla, però a la rereguarda, on es prenen les decisions, també s’hi juga una part important de la partida. Saber que farà l’enemic o disposar d’informació de primera mà sobre la seva situació pot ser fonamental per decantar un conflicte a favor d’un bàndol o d’un altre. És aquí on entren en joc els espies i l’envien als seus comandants. I Marianna de Copons va ser un d’ells.


Marianna era una dama aristocràtica, cunyada del compte de Torre de Mata. Vivia a Alella passant per una persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita i que havia encaterinat el coronel Le Querchois. 


Vivia a la casa de camp Les Quatre Torres (o la casa del Terçó) amb el seu cunyat Josep Antoni.


El gener de 1714, una informació secreta que va obtenir Marianna d’un coronel francès del bàndol borbònic, va permetre canviar els plans de desembarcament del Regiment de Fusellers Voluntaris i evitar que caiguessin en un parany per part de les tropes valones a Mataró.


Gràcies a passar ràpidament tota la informació a Salvador Lleonart i ell als militars a Barcelona, ella salvà 300 homes d’una mort segura.

Ella posava la seva vida en perill per defensar les llibertats i Constitucions de Catalunya.


Fins fa ben poc tot el que sabíem d’ella ens havia arribat per mà del seu contemporani Francesc Castellví. A les seves narracions històriques des de l’any 1700 al 1725, el cronista explica qui i com era la nostra Marianna: “Doña Mariana de Copons i d’Armengol, de la família de Copons del Llor, última d’aquesta línea, dama d’afable moda i vivesa.”

Era filla petita de Ramon Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa Armengol. Tenia un germà i una germana.

La Marianna treballava pels serveis secrets catalans i mitjançant els seus encants seduïa o es deixava seduir, pels oficials de cavalleria francesos d’alta graduació que voltaven per la comarca. 

Fins que un dia, acabà morint voltada de filipistes.

 

T'animes a respondre unes preguntes? Kahoot


Font d’informació: CESC 


SERVEI COMUNITARI "ELS MISTERIS DE SANT CEBRIÀ": LA HISTÒRIA DE LA MADUIXA DE LA VALLALTA

Actualment, tots tenim constància de la importància de la maduixa avui en dia a Sant Cebrià de Vallalta, però pocs en saben d’on va arribar aquesta gran fruita tradicional i com ho va fer, llavors anem a veure-ho!


Doncs la història d’aquestes dolces fruites al Maresme, es remunta a l’inici del segle XX, quan casualment, al pa de terra d’un planter d’arbre, al jardí de Can Sala a Calella, procedents de França es van trobar unes maduixes que no coneixien, les quals eren considerablement molt més grans que les que acostumaven a trobar en el bosc. Llavors ràpidament es van començar a escampar, finalment arribant a Sant Cebrià al nostre poble al cap de poc temps. I a aquesta varietat de maduixa li van anomenar Calella, cosa que posteriorment també van arribar més varietats diferents del mateix país. 

Gràcies a la gran vinculació comercial de Can Puig amb Califòrnia, s’hi va començar a exportar molt d’aquesta fruita desde Amèrica


Així, a Sant Cebrià no li va costar molt agafar empenta amb la gran plantació de la maduixa. A mitjans dels anys 50 aquest cultiu per part de la pagesia era alternat entre altres productes locals tradicionals com la mongeta tendra, el pèsol, els xampinyons… Llavors, quan a finals dels anys 60 en Josep Carreras i Romà va tenir l’oportunitat de vendre el planter que Can Puig importava, tots els pagesos de Sant Cebrià i de la comarca es van decidir endinsar en aquest famós cultiu. 


Avui en dia, el maduixot és cultivat a diferents llocs del maresme durant tot l’any i és Sant Cebrià on més presència en té, cosa que molt li ha de donar les gràcies a les grans bones condicions orogràfiques per aquest conreu, comptant que també és cultivat a altres municipis com Calella, Sant Pol, Sant Iscle, Arenys de Mar, Arenys de Munt… 

Actualment al nostre poble es poden veure els grans cultius sota túnels protectors de plàstic.   


Tot això donant com a resultat unes maduixes típiques del Maresme, molt característiques com el seu color vermell intens, un sabor molt dolç amb un punt d’acidesa i una agradable aroma… gràcies als pagesos que les tracten com obres d’art i diàriament intenten seguir la tradició i aconseguir-ne sempre de la millor qualitat. 


Ara, coneixem també aquesta tradició gràcies a la fira que s’organitza cada any al poble commemorant la maduixa i venent aquest producte, no sent una excepció aquest any. Ja que…



Per fi torna la fira de la maduixa a Sant Cebrià de Vallalta! Celebrant els 23 anys de la seva existència


Després de no poder-se celebrar per culpa d’una pandèmia els anteriors 2 anys, la fira ja torna, comptant ja amb més de 23 anys d’història.


El dia de la maduixa és un dia que se celebra a Catalunya per honrar la qualitat de les maduixes que es conreen a la comunitat del Maresme.


El primer Diumenge de Maig, a Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar es celebra el dia de la maduixa, en el qual se celebra la fira de la maduixa per commemorar la qualitat d’aquestes i fomentar la seva compra contribuint al comerç local


La fira se celebra aquell mateix dia on es poden veure i comprar maduixes i articles relacionats amb elles, siguin tallers, artesanies o altres productes o serveis, contribuint així a l'economia local fent que el producte de la maduixa del maresme es pugui continuant expandint.


On desde l’Institut de Sant Pol de Mar i el CESC us animem a assistir!



Us ha agradat l'article? Doncs obriu el Kahoot preparat sobre aquest!




Font d’informació: CESC 

SERVEI COMUNITARI "ELS MISTERIS DE SANT CEBRIÀ": LA LLEGENDA DE LA INQUISICIÓ A SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

Llibres publicats | CESC (Centre d'Estudis Sant Cebrià)

A part de la llegenda de Can Coris, Sant Cebrià també té una altra llegenda més tenebrosa. Tot comença al segle II, on en aquell temps l’autoritat màxima la tenia l’església. 


Se'n diu que en aquells temps hi havia una presó al poble, estava situada a Can Coris. Tota aquella persona que anés en contra de l’església acabaria a la presó.

Però aquesta no és la part més tenebrosa, la més tenebrosa és que aquestes persones empresonades, l’església les mentia. Els hi deien que si li feien un petó a la creu, els deixarien lliures. Però en realitat, en el moment en el qual li feien el petó a la creu, una trampilla s’obria i aquests queien en un corrosiu molt fort, provocant la seva mort.


I per desfer-se del cos els tiraven al pou de la rectoria vella.

Se'n diu que quan passes pel pou de la rectoria vella has de tirar una moneda, perquè així les animes reposin en pau

 

.Sant Cebrià de Vallalta. Imatges i records

(Font d'informació: CESC)

KAHOOT SOBRE L'INQUISICIÓ:

 https://play.kahoot.it/v2/?quizId=db2601b8-7a9e-40fc-9d47-356680a77f0e

dimarts, 3 de maig del 2022

SERVEI COMUNITARI 2021-2021

Un any més els joves del municipi que cursen 4rt d'ESO a l'Institut de Sant Pol de Mar han realitzat el Servei Comunitari al nostre municipi. 

Què és el Servei Comunitari? 

"El Servei Comunitari és un instrument per desenvolupar una de les competències bàsiques marcades pel currículum de secundària, la competència social i ciutadana.

dilluns, 23 de novembre del 2020

BUTLLETÍ   MENSUAL   "MOBILITAT INTERNACIONAL" 

                         Jove del Maresme 


Bones, joves de Sant Cebrià. Si vols està informat de tots els esdeveniments que

el Consell Comarcal del Maresme, mitjançant el servei de "Mobilitat Internacional",

aquí teniu el codi QR per poder descarregar, el butlletí, al vostre mòbil.

Confiem en el fet que, aquesta informació, us serveixi.



divendres, 13 de novembre del 2020

 

MOBILITAT       INTERNACIONAL

Xerrades online amb joves de Xile, Brasil i Colòmbia


Joves de Sant Cebrià, "Mobilitat Internacional" del Consell Comarcal del Maresme us convida a assistir a aquesta activitat..... vols conèixer a altres joves d'arreu del món?


Inscriu-te a aquestes xerrades: info@nexescat.org.



 


divendres, 17 de gener del 2020